16 de desembre de 2007

Bústies

L'altre dia vaig veure un grup de nens que, juntament amb els seus monitors, feien cua davant d'una bústia del Passeig de Gràcia. Estant a l'època de l'any que som, no cal ser Sherlock Holmes per deduir que volien enviar les cartes als Reis. Tanmateix, de sobte em vaig enrecordar de quan jo tenia localitzades totes les bústies de correus (grogues, la majoria) dels meus mapes habituals. Una època en la qual escrivia cartes (algunes de les quals preferira no haver escrit), moltes cartes, i també en rebia (recordo especialment aquells 2 o 3 mesos després de les excavacions a Portugal, quan corria cada dia a casa a obrir la bústia amb una ansietat desmesurada). No sé, de sobte em va entrar una mena de sensació de velocitat, de canvi. Com si deu anys poguessin ser tota una eternitat. I em vaig sentir molt gran i enyorada.