3 de novembre de 2007

iPod


Introduir música a l'iPod és com fer un repàs sentimental a la banda sonora de la teva vida: en aquest petit giny hi cap de tot: el CD de Nirvana (Nevermind) que vaig comprar als 14 anys a Praga, i que encara em sembla un dels millors treballs de la dècada dels 90', els Beatles i els Stones que ja deuria escoltar en fase intrauterina, i que m'han acompanyat des de sempre (dels de Liverpool, els meus dos àlbums preferits, que no són ni Srgt. Pepper's ni Revolver, sinó Abbey Road i White Album), els Pixies, la PJ Harvey, tota la discografia dels Doors, Led Zep, Lou Reed, David Bowie, Iggy Pop (el primer Dr Music Festival a Escalarre, als 18 anys), i tot el que ha vingut després, Nick Drake i Nick Cave, Moby i Gómez de Sudàfrica, el jazz, alguna peça clàssica, la chanson française, ... i així podríem seguir fins a 8 GB. Realment, omplir un iPod és mirar enrere i veure, d'allò que erets, allò que queda. I allò que canvia.