4 de novembre de 2007

Diaris de diumenge

A finals del segle XIX, Joseph Pulitzer, propietari de The New York World, va publicar el primer suplement dominical en color, i va encarregar a Richard Fenton Outcault la creació d'una sèrie d'historietes com a arma publicitària. I així va néixer el personatge de The Yellow Kid (el nen groc) , el primer avantpassat de les tires còmiques. Però a la ciutat un altre magnat de la premsa, William Randolph Hearst, inspirat en l'èxit de Pulitzer va encarregar a Outcault que també dibuixés pel seu diari, The New York Journal.

Els editors dels dos diaris, Hearst i Pulitzer, aviat van ser acusats de magnificar un determinat tipus de notícies, pagant per exclusives inexistents. Es creu, o almenys això t'expliquen sempre a la facultat de periodisme, que com que The Yellow Kid apareixia en ambdues publicacions, els rotatius aviat començaren a ser anomenats The Yellow Kid Papers, nom que ràpidament derivà cap a The Yellow Papers. O sigui que Hearst i Pulitzer van engendrar el periodisme sensacionalista en els seus diaris dominicals, i aquest periodisme es va anomenar "groc" en "honor" al yellow kid (almenys, segons aquesta teoria).

A mi, però, m'agrada comprar i llegir diaris el diumenge. Malgrat que els diaris d'aquí cada dia em semblin més fluixos. Com a mínim hi trobo tres raons per llegir-los: El País (per l'article del Vila-Matas i la secció d'Internacional), La Vanguardia (pel del Joan de Sagarra, el Weekend político de Carlos Nadal i la columna de Xavier Batalla), l'Avui (pel del Santi Nolla i la crònica de l'Eva Piquer). Perquè, com diuen, sobre gustos no hi ha res escrit.