8 de novembre de 2007

'Als meus alumnes'


"A capdavall, amics, si em demanàveu...,
us diria a l'orella la secreta
ràbia que se'm menja l'alegria
i em dóna pas de vella, mans de nàufrag"

Maria-Mercè Marçal, Cau de llunes

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Hauries de dedicar-te a la psicologia doncs animes sempre a tothom. Ets tan positiva...el teu blog m'encanta perquè destil.la bon rotllo sempre! Per cert és impossible seguir el teu ritme de lectura, cada vegada que entro hi ha un llibre nou, no et puc seguir (hauria de remuntar als temps de l'Espada i ni així).De tota manera aquest ja el vaig llegir a l'època del "show" familiar, recordo que em va agradar, ara bé sort que el llegeixes en un moment feliç!
Mònica

núria ha dit...

Què va!, és que faig trampa: començo llibres alhora i els vaig acabant a batzegades. Mai no he sabut llegir un sol llibre de cop, és el meu esperit tastaolletes, en necessito diversos oberts alhora i anar-los agafant indiscriminadament :) Forma part de la meva falta de perseverança habitual... :(